La recent publicació dels resultats de l’informe PISA, realitzat per l’OCDE durant la primavera del 2015 als alumnes de 15 anys de 72 països, mostra els millors resultats obtinguts per Espanya respecte a les seves anteriors participacions en les proves.
Sense cap mena de dubte, aquesta és una bona notícia perquè denota un progrés i alleugera la pressió sobre el sistema educatiu, la seva governança i, en especial, sobre les escoles i el professorat.
Tot i així, la nostra reflexió apunta en una altra direcció. Recordem que l’informe PISA recull els resultats de proves de comprensió lectora, matemàtiques i ciències. És, per tant, una avaluació relacionada amb l’assoliment de competències i continguts curriculars.
Aquesta perspectiva, però, no indaga en l’impacte de la tasca educativa que cerquem els centres. Per estar dalt de tot del rànquing PISA no tot s’hi val. Per exemple, segurament aquests dies heu sentit o llegit comentaris referents al preu vital que paguen els estudiants de Singapur per encapçalar la llista dels millors resultats.
Perquè més enllà de l’eficàcia tècnica de l’escola, cal que ens preguntem pel seu sentit més profund. Quin tipus de persona estem educant i per a quina societat ho estem fent?
A l’Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació, hem definit la persona que cerquem i estem transformant profundament l’escola per promoure persones conscients, competents, compassives i compromeses, en la línia d’identitat universal de l’educació ignasiana.
Així, un cop hem finalitzat la primera experiència pilot (Nova Etapa Intermèdia, cursos 2014-2016), en aquests moments estem analitzant la primera onada de la seva avaluació d’impacte (que publicarem en aquesta mateixa pàgina web durant el primer trimestre del 2017). Estem contrastant si les innovacions introduïdes tenen l’impacte desitjat.
Vegem-ho amb un exemple. El nostre Projecte lector, més enllà dels resultats concrets que mostren un increment en el nombre de llibres llegits al llarg del curs, promou efectivament en els alumnes l’hàbit de la lectura?
Saber si l’escola està responent als objectius de la missió que es proposa significa disposar d’indicadors i de mecanismes d’avaluació de tot allò que considera essencial als seus propòsits. En aquest sentit, constatem una vegada més que la innovació educativa ha d’anar acompanyada d’una nova cultura de l’avaluació que revisi i actualitzi els seus focus, els paràmetres i l’abast.
Pepe Menéndez
Director adjunt de JE