Els nostres alumnes elaboren uns projectes sobre l’univers on dissenyen i creen paisatges lunars ben curiosos. En aquests escenaris, la Terra queda lluny, una esfera blava flotant en l’univers.
Agafar perspectiva és el que hem fet des del primer moment a l’Horitzó 2020. A Jesuïtes Educació hem sortit de la inèrcia i de la immediatesa per tenir una mirada àmplia: en la transformació de l’escola incorporem tant el mig i el llarg termini com els diferents companys de viatge.
Durant el darrer mes de desembre hem estat a Mèxic, i en aquest 2017 acabem de rebre directius d’escoles de Xile. Les nostres realitats són, en efecte, diferents, i al mateix temps són tant semblants… Quantes coincidències!
Així, al III Congrés Internacional d’Innovació Educativa organitzat per l’Institut Tecnològic de Monterrey vam sentir, de veus diverses lligades a l’educació bàsica i universitària, un missatge coincident que reconeixem com a propi: cal formar persones, transformar vides, fer que els alumnes es descobreixin a si mateixos i dissenyin què volen ser i què volen aportar a la societat.
Estem en sintonia i ens inspirem i enriquim els uns als altres per portar a terme una transformació amb sentit profund de l’educació. És el foc que encén altres focs, de sant Ignasi. Arreu ens preguntem què ensenyar i perquè ensenyar.
Cal seguir fent xarxa, d’això no hi ha dubte, però a la vegada també cal estar alerta i no perdre contacte amb la nostra realitat i missió; no enredar-nos sense voler, per exemple, en idearis aliens ni en mètodes d’aprenentatge que, per tendència, ens allunyin del nostre model educatiu.
També en relació a la innovació necessitem no perdre la perspectiva. El nostre propòsit és fer una escola més humana, significativa, real, més lligada i compromesa amb l’entorn.
Potser ha arribat el moment, un cop hem aixecat l’edifici com a arquitectes, de fer ara d’interioristes en l’Horitzó 2020, és a dir, potser ara cal seguir procurant, en una altra escala del mateix plànol, cercar la cultura rigorosa i atenta en l’acompanyament que practiquem.
Quan els nens i nenes estan a la lluna aprenen molt. El meu fill de 28 anys s’hi passa dies sencers, i quan torna sempre ho fa alegre i decidit. Cal que estem ben a prop nostre, gaudim la vida. Molt bon 2017!
Joan Blasco
Director del Model Pedagògic de JE