Q8. TASTEM EL SOMNI

Canviar, innovar, no és un en si mateix, sinó un mitjà. I en educació, tan sols pot ser un mitjà per a la millora. Però quina millora? Justament, un dels grans problemes de l’educació ha estat donar per descomptat el propòsit de l’educació —per a què eduquem i quins continguts transmetem— i, també, la manera com les persones aprenem. Però ambdues coses cal revisar-les profundament si volem que l’escola generi aprenentatge útil per a la vida.
D’una banda, ens cal revisar el propòsit i tot el que comporta. Avui és difícil trobar una escola que no citi l’informe Delors de la unesco (1996), segons el qual l’educació ha d’integrar els quatre pilars de l’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. Ara bé, quan això es concreta en continguts d’aprenentatge, ens adonem que l’escola dedica molt de temps als coneixements (factuals i conceptuals), i ben poc a les habilitats i a les actituds, sobretot perquè els indicadors d’avaluació que ns ara hem emprat se centren fonamentalment en la memòria i la mecànica. La major part del pes, doncs, es posa al primer
dels quatre pilars, contra el que l’informe demana.